Cops de silenci plenen el dia de crits

REBEL·LIA

Cops de silenci plenen el dia de crits,

Al carrer , tot allà; ací el no-res.

Tornaran els dies alegres i gloriosos?.

Tornaran els dies de joia i d’alegria?

Tothom vol estimar, però no pot.

Tothom corre, sense saber on.

Tothom plora, sense saber per què.

Demà potser els crits seran silenci.

O potser el silenci irromprà a crits perquè… ja està bé!

Que ja n’hi ha prou!.

I tu seràs allí, amb el teu somriure net,

Esperant l’alegria de viure,

Esperant l’esperança.

I jo aniré allí, amb tu, amb el meu amor.

Ens fondrem en un abraç etern.

Ens besarem, ens estimarem.

Sí, entre crits i silencis ens estimarem.

Demà potser tothom serà tothom.

I  nosaltres?

Nosaltres també hi serem.

Joan V. Navarro

Imatge: Fotografías para Soñar