NIT
Buscant per camins
de boira espesa i sorda,
sents el silenci de l’amor.
Un amor tendre i blau,
ple d’enyorances esmunyedisses;
que fuig, que s’apropa,
que s’allunya.
Trepitges el foc gelat del desig
en la platja dels somnis:
ningú hi és.
Corres, caus, t’alces.
Caus, crides, t’alces:
ningú et contesta.
T’abraces a l’hivern de l’absència,
i la lluna et diu adéu,
amb un somriure desesperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada