PRIMO
MANGIARE, DOPO FILOSOFARE
Sobresous en sobres no
declarats, mariscades a conte de diners per a cursos de formació, herències
dipositades a l’estranger i que s’obliden declarar, targetes “black”… Tothom
implicat: partits polítics de diverses ideologies, sindicats. Encara queda algú
que confie en la clase política d’aquest país? Cert que es pot argumrntar que
no tots són iguals, que hi ha gent en política que és honrada, que té ética i
que vol treballar per la societat. Hi estic d’acord, millor dit: vull estar d’acord, necessite estar d’acord.
Però, on són?
Ha arribat l’hora que
aquesta gent surta i faça els seus plantejaments. Ha arribat la seua hora.
Estic parlant de polítics de totes les ideologies, perquè cadascú pot defendre
els seus arguments, però amb sentit i amb ética. Ja no val allò de: és molt
difícil acabar amb el poder establert. Cal donar un cop a la taula, denunciar
el que està passant (encara que siga del
propi partit o sindicat) i tirar endavant, eixa és la veritable regeneració política.
Necessitem gent nova, propostes noves i ens sobren lleis que no serveixen per a
res, propòstes enganyoses i buides i amenaces com que “el populisme” será pitjor.
No hi ha res que puga ser pitjor que el que tenim. L’únic perill real és que la
gent se’n canse i comencé apassar de tot, comencé a buscar-se la vida pel seu
compte i que el lema siga: “qui més puga, per a ell”.
Deixem-nos d’excuses i de
plantenjaments buits, ara és l’hora de la gent vàlida, de la gent amb ética política
i de la gent amb propòstes concretes i reals. Ara és l’hora d’aplicar el que
diuen els italians: PRIMO MANGIARE, DOPO FILOSOFARE.
Joan V. Navarro Bargues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada