Alba

Com una fada ballant

cançons tristes de nit fosca,

viatges pel desig que bressolen

papallones de maragda.

Gotes de llum fugen per les finestres

amb somriures infinits

mentre el sol desvetlla

secrets virolats d’escuma blava.

Esmicoles l’anhel

que trepitja vidres amargs

i l’amor alça el vol

amb una flaire eterna.

Remor de gent verdeja la cantonada.

Un gat miola la tristesa

entre terrats vells.

Enyores aquelles hores

plenes de la seua presència

en la buidor esmunyedissa de la solitud.

Joan V. Navarro

Imatge: Fotografías para Soñar