Vull detindre el vent,
però s’esmuny i marxa.
Vull detindre el temps,
però a poc a poc s’escapa.
Espere. Mire per tot arreu.
Gent que parla, que corre,
que passeja, gent que riu.
I de sobte, tu.
Apareixes com una aura
anunciant
una tempesta d’encontres,
de mirades intenses,
de besos encesos,
de desitjos delerosos.
I el vent es deté.
I el temps s’atura.
I tot sembla etern.
Joan V. Navarro
Imatge: Fotografías para soñar
quan l'estima obra el prodigi desitjat
ResponEliminaL'estima és capaç de fer qualsevol prodigi.
EliminaGrans paraules de pregons sentiments, i veritats eternes com aquest tot que el vent i el temps aturats han fet eterns.
ResponEliminaM'agrada aquest poema i m'agrada Valltana! :)
Gràcies, Isabel. Per a mi és molt important la teua opinió.
Elimina