UNES VÍCTIMES DEL FRANQUISME OBLIDADES
Potser la majoria haveu sentit parlar de l'epidèmia de pólio dels anys 50-60. Potser coneixeu algun afectat, però el que no sé si coneixeu és el síndrome postpólio que ha aparegut en molta gent després de 45-50 anys de patir la malaltia (agreujament de les conseqüències inicials de la malaltia).
Els que hem patit i patim aquesta malaltia (perquè és irreversible) hem quedat marcats de per vida amb minusvalies diverses (principalment en les extremitats i en alguns casos respiratòries). El meu cas pel que sé, afortunadament per a mi, és dels més lleus, però no deixa de ser una afectació que ha marcat el desenvolupament de la meua vida. Fins i tot, no dubte en afirmar que l'afectació ha esta més psicològica que física. És una situació amb què es pot arribar a conviure , però no s'accepta mai.
La nostra vida (som milers d'afectats) ha estat i és una cursa constant d'obstacles que hem superat i anem superant gràcies al nostre esforç i a l'ajuda de tota la gent que ens envolta i ens estima (pares, mares, germans, familiars i amics) i ens han fet la vida més fàcil. A aquesta gent el meu infinit agraïment i estima.
Si escric açò no és per denunciar res ( a aquestes alçades no paga la pena. El que cal és gaudir de la vida i de les persones que estimem i ens estimen el màxim possible), ni perquè estiga malament ( de vegades tinc baixons psicològics, però amb l'ajuda dels "meus" aconseguesc sortir-me'n); de fet he esperat a estar amb forces per escriure açò. El que pretenc és donar a conéixer el fet, donar ànims a tots aquells que pateixen la malaltia ( la vida val molt la pena: viure és divertit) i sobretot, DONAR LES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ESTIMEM I ENS ESTIMEN I HAN FET QUE LA NOSTRA VIDA SIGA MERAVELLOSA!!!!
Per acabar, deixe un enllaç d'un article molt interessant on entendreu perquè he titulat aquest post "UNES VÍCTIMES DEL FRANQUISME OBLIDADES"