NIT

Buscant  per camins

de boira espesa i sorda,

sents el silenci de l’amor.

Un amor tendre i blau,

ple d’enyorances esmunyedisses;

que fuig, que s’apropa,

que s’allunya.

Trepitges el foc gelat del desig

en la platja dels somnis:

ningú  hi és.

Corres, caus, t’alces.

Caus, crides, t’alces:

ningú et contesta.

T’abraces a l’hivern de l’absència,

i la lluna et diu adéu,

amb un somriure desesperat.

El plor d’un nedó desperta l’alba.

Joan V. Navarro

Imatge: Fotografías para Soñar