divendres, 28 de març del 2014

Vull detindre el vent,
però s’esmuny i marxa.
Vull detindre el temps,
però a poc a poc s’escapa.
Espere. Mire per tot arreu.
Gent que parla, que corre,
que passeja, gent que riu.
I de sobte, tu.

Apareixes com una aura anunciant
una tempesta d’encontres,
de mirades intenses,
de besos encesos,
de desitjos delerosos.
I el vent es deté.
I el temps s’atura.

I tot sembla etern.

Joan V. Navarro


Imatge: Fotografías para soñar


4 comentaris:

  1. quan l'estima obra el prodigi desitjat

    ResponElimina
  2. Grans paraules de pregons sentiments, i veritats eternes com aquest tot que el vent i el temps aturats han fet eterns.
    M'agrada aquest poema i m'agrada Valltana! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Isabel. Per a mi és molt important la teua opinió.

      Elimina