dimecres, 19 de novembre del 2014

AVUI T’HA EIXIT L’ARRÒS BONÍSSIM, MATI.

La Mati no ha dinat avui. Quan ha baixat al bar, estava tancat. “Per malaltia d'un familiar” deia un cartell enganxat a la persiana. Ahir la Consol li va dir que sa mare no estava bé, que  ja era molt major i tenia moltes tecles. Mala peça al teler- pensà-, a eixes edats qualsevol cosa pot esdevindre un problema greu.
Ha tornat a casa i s'ha posat a fer calça, no s'ha vist en cor de preparar-se res. Avui fa un any que va morir l'Antoni i no es troba massa fina. Aquest matí, quan ha eixit per comprar el pa, ha vist el senyor Robert que anava a fer la seua passejada diària i li ha preguntat si li passava alguna cosa. “fa mala cara, Mati. Es troba bé? El senyor Robert sempre tan atent. I tan educat. I tan elegant. Sembla major, però encara fa goig. Tot el contrari que el seu Antoni que sempre estava emprenyat. Mai tenia una paraula carinyosa, un somriure o un t’estime. Ans el contrari, “Matí, aquesta camisa està mal planxada, no veus que les mànigues estan arrugades” “avui l'arròs no fa gust de res”, “aquesta carn està dura. Ja no saps cuinar, Matí”. N'estava més que tipa de l'Antoni. No era mala persona i se l'havia estimat, però feia temps que ja no podia més; no soportava el seu mal caràcter, els seus menyspreus.
Recorda que el dia abans de morir va fer arròs caldós. Aquell dia, vés per on , l'Antoni va quedar satisfet amb el dinar: “avui t'ha eixit l'arròs boníssim, Mati” i ella  va somriure. Per la vesprada, l'Antoni es va enllitar perquè no es trobava bé i ja no es va aixecar. “Un infart”- va dir el metge. I la Mati es va quedar sola. I no va tornar a cuinar des d'eixe dia: alguns dies dinava al bar de la Consol i d’altres passava amb qualsevol cosa. Però, demà farà arròs caldós: ho ha decidit. Després de tant de temps li abelleix cuinar i; “mira, potser li dic al senyor Robert si vol tastar-lo. Això sí, el faré sense l'ingredient secret”. I va somriure.


                                                                             Joan V. Navarro Bargues


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada