diumenge, 23 de juny de 2013

Cops de silenci plenen el dia de crits



REBEL·LIA

Cops de silenci plenen el dia de crits,
Al carrer , tot allà; ací el no-res.
Tornaran els dies alegres i gloriosos?.
Tornaran els dies de joia i d’alegria?

Tothom vol estimar, però no pot.
Tothom corre, sense saber on.
Tothom plora, sense saber per què.

Demà potser els crits seran silenci.
O potser el silenci irromprà a crits perquè… ja està bé!
Que ja n’hi ha prou!.
I tu seràs allí, amb el teu somriure net,
Esperant l’alegria de viure,
Esperant l’esperança.

I jo aniré allí, amb tu, amb el meu amor.
Ens fondrem en un abraç etern.
Ens besarem, ens estimarem.
Sí, entre crits i silencis ens estimarem.
Demà potser tothom serà tothom.
I  nosaltres?

Nosaltres també hi serem.

Joan V. Navarro



Imatge: Fotografías para Soñar

1 comentari:

  1. i nosaltres? bona pregunta ..... potser estic tova i les llàgrimes han volgut eixir, és un poema preciós

    ResponElimina