Imatge: Fotografías para Soñar

La música de la nit envolta

uns desitjos

que mai no dormen.

_________________________________________________________________________________

Imatge: Fotografías para Soñar

Dies, hores, passa el temps.

Dorms l’anhel

del gaudi que demà esperes.

_________________________________________________________________________________

Foto: Joan V. Navarro

Esmicolant l’absència

trepitges

camins insòlits.

___________________________________________________________

Imatge: Fotografías para Soñar

La foscor de la nit
il·lumina
les golfes de la il·lusió

Joan V. Navarro

______________________________________________

                             Imatge: Fotografías para Soñar


Les ones, que amb suavitat
acaronen la sorra dels somnis,
besen la platja dels desitjos eterns.

Joan V. Navarro

______________________________________________

 Imatge: Fotografías para Soñar

Vaig per camins silenciosos

escoltant

crits de solitud.

Joan V. Navarro

RECORDS

Temerosa disbauxa

que fuig de l’oblit.

Nostàlgia que vessa

miratges de boira

i acarona els records

amb alegre tristor.

Celler de moments

intensament viscuts.

A la recerca vaig

de dies, hores, instants

de goig infinit.

Joan V. Navarro

Imatge: Fotografías para Soñar

UN PAS ENDAVANT I CAP PAS ENRERE!

Després de tot el que ha passat aquestos dies i acabant amb la manifestació d'avui, una cosa queda clara: les coses a RTVV, passe el que passe, ja no podran ser com abans.

Per una banda els polítics del PP valencià, tot i que vulguen donar la imatge que açò no els afecta, hauran de prendre nota. Gent de totes les sensibilitats polítiques i culturals han dit la seua, i tots han coincidit amb una cosa: la necessitat i el desig d'una televisió pròpia, pública, plural i en valencià. Aquestos polítics, molt "aficionats" al poder, hauran de fer alguna cosa que no siga únicament seguir el dictat de "Madrid" si no volen quedar relegats a un segon o tercer terme polític al País Valencià. De fet, potser siga in il·lús optimista, però em sembla que no s'atreviran a tancar RTVV al menys en els terminis previstos.

Per altra banda, la gent de RTVV que alguns tant hem criticat per seguir el dictàmen del poder manipulador que controlava RTVV, han fet un definitiu pas endavant i han denunciat tot el que passava. Hauran de guanyar-se la credibilitat; els costarà, però han fet un pas endavant que ja mai podran desfer. Si és així tothom estarem amb ells i tornarem a il·lusionar-nos amb eixa televisió que parla de les nostres coses i en la nostra llengua; la mateixa il·lusió amb que reberem RTVV el 9 d'octubre de 1989 quan va començar a emetre.

Així doncs, caldrà REFUNDAR RTVV ( "Mai no és massa tard per tornar a començar" Camins-Sopa de Cabra)

Joan V. Navarro

TANCAMENT DE RTVV

Quan m'he assabentat de notícia ha hagut de llegir-la tres vegades: no m'ho podia creure. Després he posat Canal 9 i he escoltat i vist els treballadors com, amb cares de tristesa i fins i tot d'impotència, explicaven la situació. Aleshores me n'he adonat que anava de debò.

Estic encara amb una sensació estranya: no m'ho acabe de creure. Pense que potser el govern de la Cv ha llançat un "embit sense cartes" per veure que passa. Em sembla que comencen a veure's perdut i no volen anar-se'n sense deixar la seua "empremta": volen "morir matant".

Però el fet també m'ha fet reflexionar i pense que nosaltres d'alguna forma també em deixat morir la RTVV. No ens hem cansat de dir que era molt dolenta i que era un pamflet del PP; i, moltes vegades hem oblidat que era la nostra, que el que calia era recuperar-la i no oblidar-la. En RTVV hi ha gent molt vàlida i molt professional que potser no l'ha deixat fer la seua feina en condicions.Fins i tot he llegit alguns comentaris que m'han semblat injustos: "total amb la merda de televisió que tenim tampoc perdem res", "Amb la poca audiència que tenia...". És com si el govern (porta camí de fer-ho) destrossara la sanitat pública i l'escola pública i com ja ningú o molt poca gent l'usa la solució fos tancar-la. (Bo! tampoc vull donar idees...)

En definitiva, crec que ara és el moment de, en primer lloc, salvar "la nostra" RTVV i després lluitar per aconseguir aquella RTVV que ens il·lusionà tant quan va nàixer.

Per suposat, TOT EL MEU SUPORT A LA GENT QUE TREBALLA A RTVV 

Joan V. Navarro

CANT A LA VIDA

Amerats de vida

passegem pels camins intangibles

del somni.

No ens caldrà el dia,

ni  la nit.

No ens caldrà la pluja,

ni el vent.

No ens caldrà ningú,

però hi serà tothom.

Tothom qui estime la vida,

tothom qui tinga somnis.

Perquè els somnis són

 per a viure’ls

i la vida, per a somiar.

            NIT

Buscant  per camins

de boira espesa i sorda,

sents el silenci de l’amor.

Un amor tendre i blau,

ple d’enyorances esmunyedisses;

que fuig, que s’apropa,

que s’allunya.

Trepitges el foc gelat del desig

en la platja dels somnis:

ningú  hi és.

Corres, caus, t’alces.

Caus, crides, t’alces:

ningú et contesta.

T’abraces a l’hivern de l’absència,

i la lluna et diu adéu,

amb un somriure desesperat.

El plor d’un nedó desperta l’alba.

Joan V. Navarro

Imatge: Fotografías para Soñar

UNES VÍCTIMES DEL FRANQUISME OBLIDADES

Potser la majoria haveu sentit parlar de l'epidèmia de pólio dels anys 50-60. Potser coneixeu algun afectat, però el que no sé si coneixeu és el síndrome postpólio que ha aparegut en molta gent després de 45-50 anys de patir la malaltia (agreujament de les conseqüències inicials de la malaltia).

Els que hem patit i patim aquesta malaltia (perquè és irreversible) hem quedat marcats de per vida amb minusvalies diverses (principalment en les extremitats i en alguns casos respiratòries). El meu cas pel que sé, afortunadament per a mi, és dels més lleus, però no deixa de ser una afectació que ha marcat el desenvolupament de la meua vida. Fins i tot, no dubte en afirmar que l'afectació ha esta més psicològica que física. És una situació amb què es pot arribar a conviure , però no s'accepta mai.

La nostra vida (som milers d'afectats) ha estat i és una cursa constant d'obstacles que hem superat i anem superant gràcies al nostre esforç i a l'ajuda de tota la gent que ens envolta i ens estima (pares, mares, germans, familiars i amics) i ens han fet la vida més fàcil. A aquesta gent el meu infinit agraïment i estima.

Si escric açò no és per denunciar res ( a aquestes alçades no paga la pena. El que cal és gaudir de la vida i de les persones que estimem i ens estimen el màxim possible), ni perquè estiga malament ( de vegades tinc baixons psicològics, però amb l'ajuda dels "meus" aconseguesc sortir-me'n); de fet he esperat a estar amb forces per escriure açò. El que pretenc és donar a conéixer el fet, donar ànims a tots aquells que pateixen la malaltia ( la vida val molt la pena: viure és divertit) i sobretot, DONAR LES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ESTIMEM I ENS ESTIMEN I HAN FET QUE LA NOSTRA VIDA SIGA MERAVELLOSA!!!!

Per acabar, deixe un enllaç d'un article molt interessant on entendreu perquè he titulat aquest post "UNES VÍCTIMES DEL FRANQUISME OBLIDADES"

http://www.publico.es/espana/261727/la-polio-de-los-cincuenta-una-negligencia-del-franquismo