dimecres, 20 de novembre de 2013

Alba


Com una fada ballant
cançons tristes de nit fosca,
viatges pel desig que bressolen
papallones de maragda.
Gotes de llum fugen per les finestres
amb somriures infinits
mentre el sol desvetlla
secrets virolats d’escuma blava.

Esmicoles l’anhel
que trepitja vidres amargs
i l’amor alça el vol
amb una flaire eterna.
Remor de gent verdeja la cantonada.
Un gat miola la tristesa
entre terrats vells.
Enyores aquelles hores
plenes de la seua presència

en la buidor esmunyedissa de la solitud.

Joan V. Navarro


Imatge: Fotografías para Soñar

1 comentari: